Ara que hi penso, de moments feliços jo en tinc molts. Començaré explicant un que em va passar fa un parell de setmanes. Les meves amigues i jo vam anar a dormir a casa de una amiga, tot anava be, fins a les 4 del mati, que unes vam voler dormir, i les altres fer gresca. Així doncs, jo dorm com un tronc… Es a dir, algun sorollet o algun sorollas no el sento,i si posesin la música a tot volum, crec que fins i tot no ho notaria… Llavors va manar a l’altre habitació, pero no callaven, jo vaig dormir però la meva amiga no podía i eren les cinc, les cinc i mitja i no podia… Aixi que com que rein tant fort i cridaven es va aixecar malhumorada i va anar va obrir la porta i va cridar –sou unes niñates immadures de merda—aixi com aixi, en aquell moment si que em vaig despertar, per que el seu crit va fer trontollar la casa i tot… Ara ric, perquè en aquell moment es van tapar totes les de mes amb el sac de dormir…
I ara que hi he donat tantes voltes he trobat un altre. Va ser a l’aniversari de una amiga meva, la Carmen. Ens vam quedar despertes fins a les 6 de la matinada. Jo m’estava mig adormint, quan ella em va voler fer una broma. Primer em va pintar la cara i desprès em va ficar a la orella una música de terror terrorífica. Jo em vaig sobresaltar de l’espant i tot… Mai oblidare aquell moment, amb riures a la matinada...
Un altre moment de felicitat, també el vaig passar amb la Carmen , estaba a casa seva , em vaig quedar a dormir, jo tenia son així que em vaig dormir, ella escoltava música, estaba escoltant came on de rihanna, jo adormida, vaig començar a cantar nanana came on, came one, came one... jo no ho sabia, estava dormida, quan ella m’ho va explicar pel matí, que la seva mare deia, Carmen qui esta cantant, ella començava a riure.. en fi, que quan m’ho va explicar no parava de riure.
Berta LLausàs, una gran amiga, una gran persona, passo molts moments de felicitats amb ella , quan ho passa malament, jo quasi sempre intento estar al seu costat, igual que ella ho intenta estar al meu costat, però el que mes 'agrada d'ella que es capaç de posar-se a ballar , o a fer tonteries només per treure't un somriure i per això i per més coses me l'estimo tant!
En fi ... tinc molts moments de felicitats, molts, i per últim , la Paula, es el seu nom. Es el motiu per els últims mes somriures en els darrers mesos. No ho se perquè, ni com agrair-li el minut a minut que m’ha fet passar. Ella es una gran amiga, i el dia que no oblidaré mai es quan em va fer la primera abraçada, es quan em vaig a donar que era i es una gran amiga. Me l'estimo molt no tan sols per les abraçades que em fa sinó perquè m'ajuda molt, perquè no sempre en trobes d'amigues com ella no?