Els meus noms...

........els meus noms.....mmm la gent sovint em diu lili,( pero normalment em diuen Lidia) o a vegades una amiga meva em diu lilypuff, la veritat aquest nom no m'agrada gaire ella a ho sap, pero bueno mentres que m'ho digui en bones, no m'importa pas. El meu nom , Lidia, es d'origen greg, ve de Lyd. Lyd era el nom d'una antiga comarca de l'Asia Menor. La meva mare, em volia posar Ingrid, pero al final van decidir-se per Lidia, tampoc es tan lleig Ingrid si tu pares a pensar... pero la veritat si em fan escollir entre els dos em quedaria Lidia.  El significat del meu nom?  doncs vol dir "Habitant de Lidia", això ve de que hi ha un pais anomenat Lidia, el país dels lidis, va ser un regne hel·lenitzat del oest de l'Àsia menor. Alla en aquell país es parlava el lidi que es va perdre al segle I aC. Em fa gracia i tot, pensar que el meu nom era el nom d'un país, això no ho sabia, m'ha agradat saber que el meu nom era un país,que els que hi vivien eren els lidis, i l'idoma que es parlava era el lidi....

3 coses que m'agraden de mi...

....difícil es descriure't , difícil es  dir coses bones de tu, potser por, vergonya.... a que et diguin que ets creguda, però he apres que si tu no et dius les coses bones que fas, ningú ho farà...Doncs si avui  deixaré totes les coses dolentes que faig( que son moltes) i avui es el dia en que diré totes les coses bones  de mi ..

La primera cosa que m'agrada de mi , doncs quan ajudu als amics,quan ells em necessiten jo els intento donar-li's consells, els hi dono la meva opinió, els escolto, perquè a mi no m'agrada veure a la gent que estigui malament i sóc capaç a treure la vergonya i a fer el ridícul davant de la gent, nomes perquè ells se'n regui'n, perquè en els moment difícils també s'ha de saber treure un somriure, de que serveix esta malament? per sort o per desgracia nomes tenim una vida i l'hem de aprofitar al màxim, no podem deixar que res ni ningú s'endugui la nostre felicitat, per aixo es nostre i l'hem de fer servir, la manera? sempre tinguen un somriure a la cara.

La segona cosa que m'agrada de mi, quan vull una cosa la faig, quan em proposu una cosa l'haig de fer, plogui , faci sol, caigui un llamp... l'haig de fer, perquè jo soc aixi , si se'm posa alguna cosa al cap fins que no la faci no estaré be. No se ben be si es bona aquesta qualitat, però crec que per una part si, perquè sempre has de lluitar pel que vols i mai t'has de rendir, mai, has de seguir lluitant pels teus somnis
pel que tu vols... segur que de tan lluitar aconsegueixes grans coses.

La tercera  qualitat, ben clar, que sempre dels sempres, quan caig.....m'aixeco, tard o d'hora m'aixeco. Perquè no importa que sigui tard o d'hora el que importa esque quan ho veus tot negre, el que has de fer es  agafar la part positiva, aixecar-te, lluitar, no pots deixar que la tristesa t'amargui la teva felicitat, no!!!!!
has de saber trobar un somriure en tots els moments, perquè ja diguen que el riure fa que viguis més temps.....

caure esta permès, però aixecar-se es obligatori..

Aquesta frase expressa molt, ja que tothom pot passar per algun moment difícil, trobar-se malament, esta trist...però no tothom sap aixecar-se i seguir endavant. Quan tens cap problema, o alguna situació que et fa que et sentis trist/a,  el que has de fer es lluitar, perquè tothom podem caure, però també tothom ens podem aixecar, lluitar, no podem deixar que la tristesa faci que ens submergeixi cap a un mon, on tot es de color negre, en el mon que fa que cada dia estiguis malament, que no tinguis ganes de fer res, en aquesta vida, s'ha de saber aixecar-se en moments difícils, perquè tothom en tenim, i em de fer un esforç per aconseguir la nostre felicitat.. Jo em sento molt identificada amb aquesta frase, ja que jo en molt moment en el que tot ho veia negre, em costava aixecar-me d'aquell mon. Però he aprés que si sabem caure, també sabem aixecar-nos,...

5 moments de felicitats!!:))

Ara que hi penso, de moments feliços jo en tinc molts. Començaré explicant un que em va passar fa un parell de setmanes. Les meves amigues i jo vam anar a dormir a casa de una amiga, tot anava be, fins a les 4 del mati, que unes vam voler dormir, i les altres fer gresca. Així doncs, jo dorm com un tronc… Es a dir, algun sorollet o algun sorollas no el sento,i  si posesin la música a tot volum, crec que fins i tot no ho notaria… Llavors va manar a l’altre habitació, pero no callaven, jo vaig dormir però la meva amiga no podía i eren les cinc, les cinc i mitja i no podia… Aixi que com que rein tant fort i cridaven es va aixecar malhumorada i va anar va obrir la porta i va cridar –sou unes niñates immadures de merda—aixi com aixi, en aquell moment si que em vaig despertar, per que el seu crit va fer trontollar la casa i tot… Ara ric, perquè en aquell moment es van tapar totes les de mes  amb el sac de dormir…   

I ara que hi he donat tantes voltes he trobat un altre. Va ser a l’aniversari de una amiga meva, la Carmen. Ens vam quedar despertes fins a les 6 de la matinada. Jo m’estava mig adormint, quan ella em va voler fer una broma. Primer em va pintar la cara i desprès em va ficar a la orella una música de terror terrorífica. Jo em vaig sobresaltar de l’espant i tot… Mai oblidare aquell moment, amb riures a la matinada...

Un altre moment  de felicitat, també el vaig passar amb la Carmen , estaba a casa seva , em vaig quedar a dormir, jo tenia son així que em vaig dormir, ella escoltava música, estaba escoltant came  on de rihanna, jo adormida, vaig començar a cantar nanana came  on, came one, came one... jo no ho sabia, estava dormida, quan ella m’ho va explicar pel matí, que la seva  mare deia, Carmen qui esta cantant, ella començava a riure.. en fi, que quan m’ho va explicar no parava de riure.

 Berta LLausàs, una gran amiga, una gran persona, passo molts moments de felicitats amb ella , quan ho passa malament, jo quasi sempre intento estar al seu costat, igual que ella  ho intenta estar al meu costat, però el que mes 'agrada d'ella que es capaç de posar-se a ballar , o a fer tonteries només per treure't un somriure i per això i per més coses me l'estimo tant!


En fi ... tinc molts moments  de felicitats, molts, i per últim , la Paula, es el seu nom. Es el motiu per els últims mes somriures en els darrers mesos. No ho se perquè, ni com agrair-li el minut a minut que m’ha fet passar. Ella es una gran amiga, i  el dia que no oblidaré mai es quan em va fer la primera abraçada, es quan em vaig  a donar que era  i es una gran amiga. Me l'estimo molt no tan sols per les abraçades que em fa sinó perquè m'ajuda molt, perquè no sempre en trobes d'amigues com ella no?

Mira'm encara i més

La recomanació del llibre

 Autor: Gemma Lienas.
Títol: El diari blau de la Carlota.
Editorial: Empúries.
Any de publicació: 2006
http://www.gemmalienas.com/biografia?lang=es
Gènere: Narratiu
Aquest llibre tracte sobre la violència de gènere. La Carlota escriu un diari amb testimonis
que han patit violència de gènere. Ella ajuda a la seva amiga i a un noi que coneix per internet  
que ho estan passant malament.El vaig triar perquè em va semblar un tema interessant, perquè la violència de gènere existeix, perquè hi ha vegades que ens ho fan passar malament, ens insulten ho fins i tot ens piquen i nosaltres sàpiguen que tambè es violencia, ( perquè no nomes pateixen les dones, hi han molts tipus de violència, i les pateixen milions de persones), no fem res per aturar la situació. Jo n'he patit de violència, gent que em començava a agredir fen servir els insults,  a vegades per reds socials. Jo dono un consell aquells que pateixin algun tipus violència; que ho expliquin als seus pares,  a la gent que sabeu que us ajudaran perquè es una cosa molt seria i aquestes situacions no s'han de solucionar sols, sinó tot el contrari heu de tenir algú que us ajudi!!

Destilació Casolana

Materials: -bol
                   - cafè
                   - aigua
                   -plàstic transparent
                   - got


Procediment:
He agafat un bol , li he posat aigua , li he afegit cafè i ho he barrejat tot. He posat un got dintre el bol i desprès l'he tapat amb plàstic transparent, desprès li he posat una goma d'esborrar a sobre el got. L'he posat a escalfar al sol durant dos dies, però potser que no hi toques quasi el sol  i per això no m'ha sortit bé.


Resultats
L'experiment no m'ha sortit bé.