D'aquesta finestra veig el món

Des d'aquesta finestra puc veure els dos instituts, Frederic Marti Carreras i el Baix.  Puc veure el camp de fútbol, el pavelló mes a la dreta, un parc on els nens i nenes juguen, dos bars, pisos i cases,  un parkin de cotxes. Quan estic trista, ho vull esta sola per la nit, surto i miro tot el que passa, miro les estrelles i la lluna i així em sentó millor.

Aquell racó del meu cos

Jo he triat els meus ulls. M'encanten perquè son d'un color verdós. De vegades quan en toca el sol , depèn com hem toqui se'm posen de color verd clar amb una mica de marro, i d'altres ver fosc . No nomes m'agraden pels colors, sinó perquè els meus ulls em permeten observar, mirar, contemplar la vida quotidiana. El que passa al meu voltant , tot ho puc veure gracies als meus ulls. No em puc imaginar la vida sense poder observar el que passa a tota arreu, sense poder veure els colors, els animals, els paisatges, tot seria massa avorrit.